Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abordà la nau enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salvació. Ciutat que té un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, estar en un punt més elevat que els altres. Una torre que domina tota la ciutat. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d'un altre nus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
insígnia la vara. Deixar la vara d'alcalde. tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa. Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares. Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a una cosa Portar-la a cap. fer cap Arribar, comparèixer, en un lloc. Demà farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camí? no saber per quin cap començar [o no saber per quin cap posar-s'hi] No saber per on començar una feina, una obra, etc. portar a cap una cosa [...]
Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, generalment es té en compte el gènere en català del nom genèric que forma la denominació, encara que aquest gènere no coincideixi amb el del nom genèric en la llengua estrangera. Així, cal dir:
el Hyde Park (el nom català parc és masculí, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere) la Plaza de Mayo (el nom plaça és femení tant en castellà com en català) la Platz der Republik (el nom català plaça és femení, mentre que el nom alemany Platz és masculí) el Schweriner Schloss (el nom català castell és masculí, mentre que el nom alemany Schloss és neutre) el Mozartstrasse (el nom català carrer és masculí, mentre que el nom alemany Strasse és femení)
Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, generalment es té en compte el gènere en català del nom genèric que forma la denominació, encara que aquest gènere no coincideixi amb el del nom genèric en la llengua estrangera. Així, cal dir:
el Hyde Park (el nom català parc és masculí, mentre que l'anglès no fa distinció de gènere) la Plaza de Mayo (el nom plaça és femení tant en castellà com en català) la Platz der Republik (el nom català plaça és femení, mentre que el nom alemany Platz és masculí) el Schweriner Schloss (el nom català castell és masculí, mentre que el nom alemany Schloss és neutre) el Mozartstrasse (el nom català carrer és masculí, mentre que el nom alemany Strasse és femení)